BEVERATURA s.f.

0.1 biveratura.

0.2 Da abbeveratura.

0.3 Giovanni Campulu, 1302/37 (mess.): 1.

0.4 Att. solo in Giovanni Campulu, 1302/37 (mess.).

0.7 1 [In contesto fig.:] irrigazione (del terreno).

0.8 Raffaella Pelosini 30.10.2001.

1 [In contesto fig.:] irrigazione (del terreno).

[1] Giovanni Campulu, 1302/37 (mess.), L. 3, cap. 34, pag. 119.16: Et in pir zo ki su duy maynere de compuncione, sicundu ki č dictu da supra, lu patre de kista dopna sė li dedi terra ki se potia abiverare e da supra e di sucta: la biveratura suprana sė rechipe l'anima, quandu pir desideriu de vita eterna suspira e lacrima; la biveratura de baxu rechipe l'anima, quandu pensa le pene de lu infernu, e pir pagura de non che andare, se abėvera de lacrime.

[u.r. 24.04.2019]