BRAIDA s.f.

0.1 bradia, bradie, braida.

0.2 DEI s.v. braida (lat. tardo braida).

0.3 Doc. venez., 1253: 1.

0.4 In testi sett.: Doc. venez., 1253; Rainaldo e Lesengr. di Udine, XIII (friul.).

0.7 1 Campo suburbano.

0.8 Maria Clotilde Camboni 12.02.2001.

1 Campo suburbano.

[1] Doc. venez., 1253, pag. 5.31: da un cavo la via de Bruxacan, da l'aultro cavo le bradie, parte in meser Bernardin dela Fontana et parte de quela medessema raxon dela bradia predita, dela qual bradia sença vigne è da un cavo dela predita via de Bruxacan pertege L, da l'aultro cavo va de longo LVIJ pertege et in meço della dita bradia va de longo XLVIJ pertege. In la qual bradia sé metudi IIJ casali habitatori...

[2] Rainaldo e Lesengr. di Udine, XIII (friul.), 422, pag. 170, col. 1: Or mi e vui comunament / semenemo questa braida de furment; / grant bein ne porave Deo far / se nui scumençemo a lavorar.

[3] Rainaldo e Lesengr. (Oxford), XIII ex. (ven.), 403, pag. 829: In una bradia Raynaldo intrà, / una grassa cavra ch'el ge trovà.