BRANCATOIA s.f.

0.1 brancaduye.

0.2 Da brancare.

0.3 Nicolò de' Rossi, Rime, XIV pi.di. (tosc.-ven.): 1.

0.4 Att. unica nel corpus.

0.7 1 Atto dell'afferrare.

0.8 Maria Clotilde Camboni 13.03.2001.

1 Atto dell'afferrare.

[1] Nicolò de' Rossi, Rime, XIV pi.di. (tosc.-ven.), son. 232.14, pag. 149: Çon a l'ost, maïdé, s'el par a voy, / ye ge farai de ponta e de calcagn, / que dïançol! en son de cerpeduye. / Noi seron tre diepo' ig serà pur doy, / ni guagnieli, 'l me no serà tamagn / che ye no sburlo a le brancaduye.

[u.r. 17.12.2008]