CIARAMITA s.f.

0.1 calamiti, chalamiti, chiaramita.

0.2 Gr. cheramísidos (VES s.v. ciaramita).

0.3 Accurso di Cremona, 1321/37 (mess.): 1.

0.4 In testi sic.: Accurso di Cremona, 1321/37 (mess.).

0.7 1 Lo stesso che tegola.

0.8 Rossella Mosti 30.10.2001.

1 Lo stesso che tegola.

[1] Accurso di Cremona, 1321/37 (mess.), L. 1, cap. 2, vol. 1, pag. 18.23: 5. Ma Quintu Flaviu Flaccu non portau sanza pena chň que fici. Lu quali, essendu censuri, fici livari calamiti di marmuru da lu templu di la dea Juno qui era a Locri in Calavria et pourtauli a Roma per cupriri lu templu de la Fortuna di l'homini da cavallu, lu quali issu facia a Rouma. || Cfr. Val. Max. 1, 1, 20: «Q. autem Fulvius Flaccus impune non tulit, quod in censura tegulas marmoreas ex Iunonis Laciniae templo in aedem Fortunae equestris, quam Romae faciebat, transtulit...».

[2] Gl Senisio, Declarus, 1348 (sic.), 294r, pag. 45.9: Tegala le... ymbres, chiaramita, quia domos tegit.

[u.r. 27.10.2020]