MAGISTRARE v.

0.1 magistrá, magistranti, magistrar, magistrare, magistrata, magistrava.

0.2 Lat. tardo magistrare (DEI s.v. magistrare).

0.3 Pietro da Bescapè, 1274 (lomb.): 1.

0.4 In testi sett.: Pietro da Bescapè, 1274 (lomb.); Bonvesin, Volgari, XIII tu.d. (mil.).

0.7 1 Ammaestrare, insegnare.

0.8 Natascia Tonelli 30.08.1999.

1 Ammaestrare, insegnare.

[1] Pietro da Bescapè, 1274 (lomb.), 1392, pag. 56: Queríne quili ki m'án olçú / Ke molto speso g'ín abiú. / Illi ve diran la veritá / De quel ke lí ó magistrá

[2] Bonvesin, Volgari, XIII tu.d. (mil.), De anima cum corpore, 289, pag. 65: El amoniss la lengua ke 's guard ben da mentir, / Da blastemar, da offende, anchora da trop dir. / La lengua e anc la boca el prend a magistrar / K'in consolar la gola no 's deblan delectar.

[3] Legg. sacre Mgl. XXXVIII.110, XIV sm. (sett.), 20, pag. 93: Alora dixe Cristo a i Çudei: «Vu sì vegnisti a me com'e' fosse un ladro, e si' venù a mi cum lance e cum arme et eio me stava sempiamente e magistrava i me discipuli.

[u.r. 30.08.2019]