AVANTAMENTO s.m.

0.1 f: avantamentu.

0.2 Da avantare.

0.3 F Libru di li vitii et di li virtuti, p. 1347-52-a. 1384-88 (sic.): 1.

0.4 Non att. nel corpus.

0.7 1 L'esaltare qualità e meriti propri, lo stesso che vanto.

0.8 Rossella Mosti 07.09.2006.

1 L'esaltare qualità e meriti propri, lo stesso che vanto.

[1] F Libru di li vitii et di li virtuti, p. 1347-52-a. 1384-88 (sic.), cap. 61: Appressu veni lu peccatu di l'avantamentu ki est multu grandi et multu laidu, multu follu et multu vilanu, ḱ quillu ki si avanta est apertamenti ladru di Deu et volichi livari la sua gloria. || Bruni, Libru, vol. 1, p. 69.