STREMISIO s.m.

0.1 strimicïo.

0.2 Da stremire.

0.3 Legg. S. Margherita, XIII ex. (piac.>ver.): 1.

0.4 Att. unica nel corpus.

0.5 Accento: cfr. Boerio s.v. stremisio.

0.7 1 Profondo turbamento; spavento.

0.8 Maria Fortunato 18.06.2013.

1 Profondo turbamento; spavento.

[1] Legg. S. Margherita, XIII ex. (piac.>ver.), 569, pag. 32: Enfin ch' ella era en sto torment / E tegnia sto parlament, / E lo re stava da luitan / Cum una verga d' or en man / Sė se covria i ocli e 'l vis / Cum lo mantelo var e gris, / K' el no la poeva guardar, / Sė la vedeva ensanguenar, / E tuti quigi ch' era lė / Sė se covria altresė. / Ma tal fiada se vynia / Dementre ke 'l re se covria / Per strimicïo ch' el' avea / Ch' el clamava e sė disea: / 'O que faremo, Margarita, / De la parola che t' ō dita?