EMPREGAR v.

0.1 enprega, enpregà , enpregai, enpregando, 'nprego.

0.2 Da pregare.

0.3 Lett. ver., 1297: 1.1.

0.4 In testi sett.: Lett. ver., 1297.

0.6 N Doc.: cit. tutti i testi.

0.7 1 Chiedere umilmente alla divinità, lo stesso che pregare. 1.1 Richiedere umilmente (a qno).

0.8 Luca Morlino 30.12.2013.

1 Chiedere umilmente alla divinità, lo stesso che pregare.

[1] Legg. S. Margherita, XIII ex. (piac.>ver.), 1016, pag. 58: 'Orai, madona, quant ve plas, / Ma sì ve prego altresì / Che vui enpregai an per mi.'

[2] Legg. S. Caterina ver., XIV in., 1185, pag. 295: «Enprega Deo questo martyre - me sia en bïadança, / li me pecè non deça audire, - ma farme perdonança, / per so amor lo vo' sofrire - cun tuta deletança / [...]».

[3] Legg. sacre Mgl. XXXVIII.110, XIV sm. (sett.), 16, pag. 59.28: «Perchè tu a' sì enpregà per omo ch' era danato, to' l' una de queste doe parte: on stare du' die en purgatorio on essere sempre malado de diverse infirmitade.»

1.1 Richiedere umilmente (a qno).

[1] Lett. ver., 1297, pag. 537.11: eo ve mando enpregando p(er) Deo che vui debiay parlaro con s(er) Enrigo da Gaço e con i altri mei e vostri amissi e far sí che la vexenda che vui saví debia naro ' affecto açò che possa entraro en cassa mia.

[2] Lucidario ver., XIV, Prologo, pag. 3.9: Perçò e' 'nprego tuti quigi che leçerà questa scritura che faça prego al Nostro Segnore per chotal pecator cum eo sun.