INCOLORITO agg.

0.1 encoloria, incolorita; f: incholorito.

0.2 Da colore.

0.3 Poes. an. mant., XIII/XIV: 1.

0.4 In testi sett.: Poes. an. mant., XIII/XIV; Lodi Vergine, XIV in. (ver.).

0.6 N Doc. esaustiva.

0.7 1 Colorato, variopinto.

0.8 Andrea Felici 26.06.2013.

1 Colorato, variopinto.

[1] Poes. an. mant., XIII/XIV, 5.14, pag. 232: Chi ben ama in cortesia / presiy e 'nor dé mantenir; / ben poco se trovaria / che l'amor faça servir, / [...] rosa incolorita / che d'amar son desidros.

[2] Lodi Vergine, XIV in. (ver.), 9, pag. 79: Oi rosa encoloria del parais, / aolente plu ke n' è consa nesuna, / la scriptura de vu parla e dis, / ke vui si' plui [lucent] ke sol nè luna.

[3] F Storia di Stefano, XIV (tosc.-ven.), c. 19, ott. 18.6: Lo marito per andar in piaza se despolia; / poi se mise un manto incholorito. || Rajna, Storia di Stefano, p. 203.