RAMPICARE v.

0.1 rampeg, rąpega.

0.2 Germ. rampa (Prati, Etimologie venete, p. 410, s.v. ranpegarse).

0.3 Bonvesin, Volgari, XIII tu.d. (mil.): 1.

0.4 In testi sett.: Bonvesin, Volgari, XIII tu.d. (mil.); Auliver, XIV c. s.d. (trevis.).

0.6 N Doc. esaustiva.

0.7 1 [Rif. a un animale:] procedere aggrappandosi. 2 Fig. Aumentare, salire d'intensitą.

0.8 Davide Battagliola; Salvatore Riolo 19.07.2023.

1 [Rif. a un animale:] procedere aggrappandosi.

[1] Bonvesin, Volgari, XIII tu.d. (mil.), Disputatio musce cum formica, 94, pag. 91: Ancora dis la mosca: «[[...]] Tu rampeg per la terra [[...]] Respond qui la formiga: «De terra sont formadha: / S'eo rampeg per la terra, no sont da fķ blasmadha...

2 Fig. Aumentare, salire d'intensitą.

[1] Auliver, XIV c. s.d. (trevis.), 16, pag. 509: Chi serf Amor, con' quel ch'in pred[e] ēąpega; / plu sotilment che quel che vend ad onēa, / inganna 'l math infintanto che 'l trąpega; / el son calur, ch'ard plu che viva bronēa, / con' l'om plu 'l sent, et adčs in su rąpega; / tut altrui fait e plasir li par nuglia...

[u.r. 19.07.2023]

ml>