TARTUCA s.f.

0.1 tartuca, tartuche.

0.2 V. tartaruga.

0.3 Tesoro volg., XIII ex. (fior.): 1.

0.4 In testi tosc.: Tesoro volg., XIII ex. (fior.).

In testi sic.: Accurso di Cremona, 1321/37 (mess.).

0.6 N Doc. esaustiva.

0.7 1 [Zool.] Lo stesso che tartaruga.

0.8 Rossella Mosti 16.10.2022.

1 [Zool.] Lo stesso che tartaruga.

[1] Tesoro volg., XIII ex. (fior.), L. 5, cap. 52, pag. 167.3: Le sue gambe [[scil. del camaleonte]] sono lunghe e ritte e larghe, ha unghie fiere e acute, e coda molto grande e ritorta, e va lentamente come tartuche...

[2] Accurso di Cremona, 1321/37 (mess.), L. 9, cap. 12, vol. 2, pag. 229.3: 11. Ma la morti di Eschini lu poeta commu non fu vuluntaria, cussė per novitati di lu casu esti da ricuntari. Essendu in Sicilia issu issiu fora di li mura di una citati, que - la qual - issu dimurava, et assetausi ad unu locu herbusu et virdi, supra lu quali una aquila, purtandu una tartuca, gabbata la aquila per lu splendur di la capu, ca issu era scalvaratu, schupaunci la tartuca, credendu que fussi una petra, per tal que rutta la tartuca issa se passissi di la carni.

[3] Gl Senisio, Declarus, 1348 (sic.), 297rv, pag. 120.26: Testudo... quoddam animal, quod vulgo dicitur scuzara vel tartuca vel testuyna, quia tota ossis testudine operitur et tegitur.